25 ANYS AMB FOIX

M’afegeixo a la memòria dels 25 anys de la mort de J.V. Foix amb aquest poema que li vaig dedicar el 1984, una de les meves primeres composicions.

 

FOIXIANA

Perquè Foix ja no és un autor,

sinó un gènere.

 

Sol, i de Foix, i amb el gest de l’estrella

em bec, tantost, les blaves longituds

per boscos tous i aromes de canyella

i punts dements que m’abracen, perduts.

 

Si sóc: on vaig? Per quin asfalt sens rella,

-per quin film viu-, o mars subtils de druts,

vagueges ric? De quina força bella,

de quin estam, renasc ulls invençuts?

 

Foix, et sóc vers. M’és plaent el missatge

de fa mil déus, el temps no m’és cap plany:

jo m’hi sent fill; i, imprudent sense dany,

 

o rim de mot, jo refaig el llinatge

de l’urbs constant, i, de Traus, el parany

que em xucla tot. O de l’astral afany.

 

(“El pont”, núm 97, 1984. Recollit a Les places d’Ulisses. Poesia reunida, 2010)

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Poesia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s