Entrevista a Tribuna Maresme

En el número d’octubre de la revista  Tribuna Maresme podeu llegir l’entrevista que m’ha fet l’escriptor i periodista Albert Calls: “El temps és implacable i només tenim l’amor per contrarestar-lo”

Aquí el teniu reproduït:

“EL TEMPS ÉS IMPLACABLE I NOMÉS TENIM L’AMOR PER CONTRARESTAR-LO”

Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) és doctor en Comunicació Social i llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Catalana). Viu al Masnou. Ha publicat una trentena de llibres, sobretot de poesia, assaig i novel·la. Parlem amb ell de la nova novel·la que acaba de publicar, ‘Aquell antic missatge de l’amor’ (Columna).

Vicenç Llorca (c) Ivan Giménez Costa

L’amor és al rerefons de la seva nova novel·la, la segona que publica, però també molts temes més… 
Sí, l’amor és el tema principal de la novel·la, ja que crec que és l’experiència definitiva de l’ésser humà i l’únic que ens aporta moments d’eternitat i de felicitat completa. En l’obra, es desenvolupa des de l’amor de parella fins a l’amistat, passant per les relacions entre pares i fills. Ara bé, va lligat a un altre nucli temàtic: el de la memòria personal i col·lectiva. D’una banda, ens busquem a nosaltres mateixos, volem saber qui som. Però també desitgem saber més sobre els que viuen amb nosaltres als pobles, les ciutats… La memòria ens ajuda a aprendre a estimar i estimar ens fa viu el record.

En Xavier Rius, el protagonista és economista, cosmopolita i afronta un seguit de trencaments, socials i personals. L’heroi del segle XXI és un personatge en crisi permanent amb si mateix i el seu entorn?
Sí, perquè en el segle XXI hem assumit la crisi com una forma de viure. Ja no ens estranya la fractura, el vertigen del canvi. Sabem que tot flueix i que nosaltres també formem part d’aquest fluir. En Xavier viu en plena crisi personal en un context de crisi econòmica i social col·lectiva. La vida li ha portat una separació traumàtica amb la seva dona i la pèrdua d’una bona feina que semblava impertorbable. I experimenta en el seu interior un estat de nostàlgia: voldria restituir l’harmonia perduda. D’aquesta manera, ha d’aprendre a fer front a les dificultats i a prendre les decisions adequades. Dos “missatges” el portaran a una actitud activa i a una transformació personal.

Portada de la novel·la de Vicenç Llorca editada per Columna

Un llibre amb el pes de les emocions i les relacions, però que no defuig el misteri. Per què aquesta fusió de temes?
Es tracta d’una novel·la que analitza moltes de les emocions que sentim diàriament entorn de la feina, la realització personal, la consecució de l’amor, la voluntat de ser uns bons pares… I allà està el misteri, esperant-nos. Què hi ha darrere de l’aparença de les coses? En Xavier aprèn a “llegir” els signes que el porten a aspectes que desconeixia, però que el fan créixer. Així es produeix l’arribada del missatge d’una antiga amiga d’estudis als Estats Units, la Mary, que tornarà a la seva vida… I la troballa d’un llibre en la biblioteca familiar que parla de centaures i que el conduirà a descobrir la figura del seu pare, ja mort, i aspectes de la Barcelona fundacional.

El paper de Barcelona i tot el nostre entorn cultural sempre és ben present al conjunt de la seva obra, però molt més en aquest nou treball…
En certa mesura la novel·la és un homenatge a Barcelona. De la mà d’un llibreter de vell, en Jordi Reig, en Xavier descobrirà alguns dels fonaments de la identitat originària de Barcelona. Cal precisar que el protagonista viu al Maresme. Com tantes parelles han fet en els darrers anys, s’hi trasllada en casar-se. El Masnou, Alella i també Teià apareixen en diverses ocasions. El lector del Maresme hi reconeixerà paisatges, tradicions, olors… I mar, molt de mar. He literaturitzat aquest continu entre Barcelona i el Maresme present ja des del temps dels Laietans i segellat per les ciutats de fundació romana des de Barcino a Iluro.

Una literatura de sentiments, emocions i de relacions humanes, però també d’autodescoberta i de la influència del pas del temps en les persones. Quanta ficció i quanta veritat hi ha en els ingredients temàtics que ha fet servir?
El temps és implacable i només tenim la força de l’amor per contrarestar-lo. Els meus protagonistes lluiten contra l’oblit i esdevenen ells mateixos una mena de centaures disposats a protegir el gran tresor d’una ciutat i els seus habitants: la memòria. Des d’aquesta perspectiva, crec que la novel·la és un gènere de maduresa on els autors aboquem experiències viscudes, somnis recurrents, desitjos que ens acompanyen… Què és la ficció i la veritat quan, de vegades, l’irreal conté més veritat que la realitat i la realitat es mostra surrealista?

Aquesta és la seva segona novel·la, emmarcada en un context de llibres de poemes i assajos. La seva narrativa és de ‘cuina lenta’. D’altra banda, sembla una obra molt més depurada en l’estil que la primera…
És veritat que estic treballant amb intensitat la poesia, l’assaig i la novel·la. Això provoca en mi un magma creatiu molt fort al qual m’hi he abocat plenament. No vull, però, precipitar res. Destil·lo, selecciono, esmeno… Intento donar el millor de què sóc capaç. Després el lector jutjarà si ho he aconseguit. Certament, el treball narratiu en la novel·la planteja diversos plans, nivells i aspectes que poden cridar l’atenció del lector. L’anterior novel·la, Tot el soroll del món, també està molt depurada, però proposa una altra estructura, més relacionada amb els moviment del viatge i la velocitat del vent, fins arribar a fondre’s amb un huracà. Aquell antic missatge de l’amor planteja una acció en present –en torn dels anys 2011 i 2012- i una acció mítica que es desenvolupa entre la irrealitat i el passat de la Barcelona ibèrica i romana. La paradoxa és que els dos plans es troben en un mateix moment a través de… No ho puc desvetllar. Cal llegir-la!

La literatura sobreviurà contra l’audiovisual, en aquest món cada cop més tecnològic?
És que la literatura és audiovisual. Les seves escenes contenen sons i, a més, en el cas d’Aquell antic missatge de l’amor ofereixo una llista musical, de manera que el lector pot escoltar si vol les cançons dels protagonistes. I també visual perquè la literatura planteja també imatges que es projecten, però no als ulls, sinó en la ment del lector, que les ha de reconstruir. Personalment, m’agrada narrar i descriure amb tècniques cinematogràfiques, ja que donen molt dinamisme a l’acció. Des d’aquesta perspectiva, no veig per què la literatura hagi de desaparèixer. En tot cas, coneixerà transformacions, com sempre ha passat amb la història dels gèneres literaris i les arts en general. Ens cal la literatura perquè, entre altres coses, representa una quarta dimensió del nostre interior.

Quant a vllorca

Poeta i escriptor. Doctor en Comunicació Social i Llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Catalana). Amb una trentena de llibres publicats.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s