PRESENTACIÓ A GIRONA

Em plau anunciar-vos que la primera presentació pública de la meva novel·la, Simfonia de tardor (Columna Edicions) serà a Girona -ciutat natal del protagonista de la novel·la, en Marc Giralt- el proper dimarts 2 de març a les 19h a la Llibreria 22. Conversarem amb el periodista i escriptor Martí Gironell. Em fa molta il·lusió tornar a fer un acte literari després de força temps, i a Girona. Cal inscripció, ja que les places són limitades.

Us podeu inscriure a: presentacions@llibreria22.net

Us hi esperem!

Publicat dins de LLIBRERIES, Presentacions, Simfonia de tardor, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

“Tornar l’amor”: article de Martí Gironell

OPINIÓ – “Torna l’amor”, per Martí Gironell

Per L’illa dels llibres -23/02/2021 

L’escriptor i periodista analitza la novel·la ‘Simfonia de tardor’ de Vicenç Llorca


“Hem d’intentar sentir-nos creatius i saber-nos enamorats fins al moment de la nostra mort.”

Aquesta frase l’escriu Vicenç Llorca a “Simfonia de tardor”, la novel·la que acaba de publicar Columna Edicions. I és una declaració d’intencions, una filosofia de vida que es farà seva el protagonista de la novel·la. Marc Giralt és un prestigiós músic gironí que decideix retirar-se a Organyà per crear una simfonia abans de retirar-se. Qui pronuncia aquesta frase és l’Emma Garcés, una cèlebre violinista, amor fugaç de joventut de Giralt, que retroba Giralt en el moment just que aquest necessita que la música torni a la seva vida.

Vicenç Llorca ha escrit un cant a l’amor, a la música, a la poesia, als llibres, a la natura i a la vida i ho fa amb una prosa molt suggerent i poètica.

Aconsegueix bastir una literatura molt sensorial, propera, càlida, tendra i musical que transmet aquest acte d’amor que és crear i que es pot aplicar a qualsevol obra, també literària.

En Marc Giralt recorda que l’Emma tenia la virtut d’expressar en poques frases poètiques els secrets més recòndits dels sentiments. Això és exactament el que fa en Vicenç a través d’aquests dos personatges que són al mateix temps un homenatge a Robert Schumann i a Clara Wieck.

L’Emma és la música que torna a omplir la vida d’en Marc per això en un moment d’intensitat al refugi d’Organyà diu que “no volia posseir l’Emma la volia interpretar, fer que cada centímetre del seu cos vibrés com un instrument capaç d’expressar melodies belles i inaudites.”

Per saber interpretar aquell amor impossible, aquell amor contra pronòstic, “un amor per sempre jove perquè va néixer a la joventut,” aquell amor de joventut que ara li permet llegir el cosmos, un univers que fins aleshores era inabastable, incomprensible, però que reconeix que gràcies a l’amor n’aprèn l’alfabet i pot mirar el cel per mantenir un diàleg amb les estrelles. Entenem que gràcies a l’amor retrobat li dona la clau de sol necessària per obrir el pentagrama, mirar-lo amb els ulls de l’amor i crear la música de la seva vida “perquè si crees atures la mort, ja que estàs donant vida.”

Giralt necessita compondre per comprendre. Compondre la simfonia de la seva vida i que dona sentit a la seva vida i que explica la seva vida a través de la simfonia, de la música. La música, que ell mateix la qualifica com “l’amant perenne” és l’Emma. I és gràcies a ella que s’adona que quan “les paraules se li havien acabat , havia d’expressar-se a través de la música. La música ho pot expressar amb la seva màgica capacitat d’abstracció.”

És meravellós constatar que la música és una de les grans eines que tenim els humans per millorar la nostra vida com a societat.” Diu l’Emma. No només amb la de Schumann. A la banda sonora de la novel·la també hi sona el Memory d’Andrew Lloyd Webber, Unchained Melody de The Righteous Brothers en la versió de Norah Jones o Katie Melua amb No fear of heights. No els fa por l’altura perquè estan convençuts que estan a punt per interpretar la seva història que és una melodia que desencadenada pels seus records de joventut els permet expressar amb una ferma voluntat l’essència de l’amor.

L’Emma li ensenya el camí de tornada. El de tornada a la música a través de l’amor i aprendre a tornar també vol dir tornar a estimar. La vida és també la capacitat d’un màgic retorn: el de l’amor. Tornar a Girona -després de dos imprevistos-, tornar a casa, amb els que t’estimen i aquest bany de realitat fa que Giralt i, de retruc, tots els creadors obrin els ulls a reconèixer que “de vegades hem d’assumir que si crear és un acte d’amor hem de tenir present el nostre cercle més íntim, aquell que sempre hi és, que ens estima de manera incondicional malgrat el pas del temps.”

Llorca també ens fa veure que cal assumir aquesta dimensió més humana que fa que mirar tan al cel descuidem els que ens acompanyen, aquí a la terra. Perquè l’amor és sobretot generositat. I això ajuda a crear obres encara més potents, amb una capacitat molt més alta d’irradiar amor que és el que li passa a en Marc Giralt que vivia enyorat d’una dona, però troba el seu propi camí gràcies a la bellesa de la creació d’una simfonia dedicada a ella. I tot plegat perquè a la seva vida hi torna l’amor.


Martí Gironell és periodista i escriptor.

Ha publicat les novel·les ‘El pont dels jueus’, ‘La força d’un destí’ (Premi Ramon Llull), ‘Strappo’, ‘L’arqueòleg’, ‘El primer heroi’‘L’últim abat’, ‘La venjança del bandoler’ (Premi Nèstor Luján) i recentment ‘Paraula de jueu’ la continuació d’El pont dels jueus’.

http://www.illadelsllibres.com/opinio-torna-lamor-per-marti-gironell/

Publicat dins de Articles, Crítica, Simfonia de tardor, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Entrevista a La petita Llibreria

Entrevista a Vicenç Llorca

Què passa quan el món de la literatura ens regala una obra que és un clar homenatge cap a un altre art? I si us dic que avui tenim entre mans un clar homenatge al món de la música gràcies a la ploma àgil i rítmica d’en Vicenç Llorca?

Es nota de seguida quan un autor parla i narra amb el cor a la mà donant el millor de si mateix. L’autor, com a gran melòman, ens regala una història d’amor altament reflexiva que es mou al compàs de la simfonia numero 1 en si bemoll major del grandíssim Schumann i que alhora repassa en línies generals la historia d’amor que aquest va viure amb la pianista Clara Wieck.

En aquesta obra ens farem amics del seu protagonista, un home reconegut en el món de la música que decideix arran d’una sèrie d’esdeveniments a la seva vida personal anar cap a Organyà per crear la seva simfonia que culminarà la seva obra i la seva pròpia existència.

Esdeveniments sinistres i la seva desaparició ens mantindran amb l’atenció en alerta durant bona part de l’aventura.

La prosa de l’autor ens demostra com tot i ser novel·la cerca les paraules com si fossin poesia i que és un mestre a l’hora de narrar emocions i l’evolució psicològica dels protagonistes. És una obra reflexiva, intimista i alhora molt intrigant. No queda mai la trama en pla de monotonia o en punt mort.

Quan creus que l’obra ja és complerta i més que correcte et sorprèn amb una nova volta de cargol fins a un desenllaç impressionant que et deixa sense poder dir res.

Si voleu gaudir de la grandesa de Simfonia de tardor us prometem que la gaudireu i anireu desgranant un munt de reflexions aplicables al món actual i als sentiments més humans i universals.

De la mà de Columna podeu ampliar la bibliografia d’aquest autor de la que destaquen títols com “Aquell antic missatge de l’amor” i gaudir d’una obra que té els ingredients justos i necessaris per esdevenir un llibre altament recomanable.

Ideal per a melòmans i amants de les bones lletres.


Ens plau retrobar-nos amb vostè i les seves lletres. Creu que aquesta obra el descriu millor com a escriptor que les anteriors? 
No ho sé, però en tot cas és veritat que hi he deixat una bona part de mi mateix. De manera intuïtiva he anat confegint al llarg de deus anys una trilogia novel·lística al voltant de l’amor com a eix de la vida humana, així com de les relacions entre vida i art i l’evolució dels nostres sentiments al segle XXI. L’aventura començava amb Tot el soroll del món (2011) i continuava ambAquell antic missatge de l’amor (2015) per culminar en aquesta Simfonia de tardor (2021). En certa mesura, hi he intentat expressar tres aspectes que m’apassionen: preguntar-me sobre la capacitat d’amor de l’ésser humà, l’opció de viure en un estat estètic on l’art i la literatura juguen un paper clau i l’amor a la natura, com un altre alter ego amb què dialoguem al llarg de la vida. 

Les emocions i els sentiments són el fil conductor de les seves obres. Per establir un paral·lelisme entre el gran mestre Schumann i en Marc, creu que els humans sentim de la mateixa manera que fa uns segles o els sentiments també evolucionen? En efecte, en les meves obres les emocions i els sentiments són, en certa mesura, arguments per ells mateixos. L’acció interna és tan important com l’acció externa. Entre Schumann i en Marc no hi ha una diferència de fons: senten de la mateixa manera. Ara bé, el context és diferent i, amb ell, els matisos. D’altra banda, crec que la humanitat evoluciona i, amb ella, la nostra capacitat de relació amb els altres i amb allò altre. Enriquim els nostres codis ètics i estètics. Precisament aquesta capacitat de creixença és el que fa que l’art i la literatura tinguin sempre noves possibilitats expressives sobre temes que són essencials a la condició humana.

Com va ser el procés de documentació sobre la vida i obra de Schumann? Vital. M’agrada un mínim d’erudició i un màxim de gaudi dels personatges i les obres perquè per a mi la cultura és un gaudi vital en ell mateix. Quan era estudiant de batxillerat, m’agradava aprendre la vida dels compositors. Recordo una anada al Conservatori de Barcelona on ens van oferir una conferència-audició que em va agradar molt. Aquest és el format que trio quan els protagonistes de la novel·la es troben de joves per primer cop. També vaig començar a fer la meva biblioteca personal, escoltar música i col·leccionar enciclopèdies. Entre elles, Musicalia, de Salvat, les cintes magnetofòniques de la qual encara conservo. Així vaig anar descobrint compositors com Schumann. Amb els primers concerts i òperes, em vaig introduir al gaudi de la música en directe que ja mai no he abandonat. Schumann representa sobretot la finor romàntica del lieder. En el pas a la simfonia, va ser important el paper de la seva dona, la Clara Wieck. Hi ha un film que ho escenifica: Simfonia de primavera de Peter Schamoni. La vaig analitzar amb uns alumnes de literatura universal per exemplificar el romanticisme des de la musica. I em va atrapar la interpretació de la història d’amor i art entre Robert Schumann i Clara Wieck, que cobra vida a través de l’actriu Nastassja Kinski. Quan vaig  idear la història d’amor del meu músic amb una violinista se’m va imposar, com un mirall, aquella relació tan intensa que va ser clau per a la creació d’una simfonia. Intento que més que explicar molt sobre història musical, el lector gaudeixi de l’emoció que representa la música en les nostres vides. 

Quina de les dues facetes li va agradar més descobrir i relatar? En realitat, les dues, ja que vida i obra s’entrecreuen d’una manera total. L’ideal romàntic porta a això: a la creença que la vida ha de ser artística i l’art ha d’expressar els sentiments més pregons. En la novel·la, poso en joc aquesta reflexió: les relacions entre vida i art a través de dos músics que viuen la seva vocació de manera absoluta, però que han d’intentar també ubicar-se en el món i ser feliços. En qualsevol cas, he de confessar que la figura de Clara Wieck em fascina. És una vertadera pionera en l’aportació de la dona al món de la música. 

Quines creu que són les principals semblances i diferencies entre l’amor de joventut i l’amor madur? Bona pregunta! L’amor de joventut té la força del que comença i la passió del que, en certa mesura, es pensa immortal. L’amor madur atresora els valors de la joventut però hi afegeix la saviesa de l’experiència, de manera que es consagra a una visió total de l’ésser. Busca la plenitud.

Li costa narrar sentiments humans? No, és el que més m’agrada! Soc sentimental i crec que no hem de tenir por a confessar-ho perquè els sentiments són vertaders vehicles de coneixement de nosaltres mateixos i dels altres. I, juntament amb els sentiments, m’agrada expressar la sensualitat que ens porta a viure un estat estètic. En tant que ens hi sentim realitzats com a persones, podem parlar d’una veritat pròpia. És la conjunció entre allò que és bell, bo i veritable de què parlava Plató. Els protagonistes de la novel·la ho comparteixen mentre es van passant al llarg del temps dues obres del filòsof grec. Perquè la música els ha unit en la cerca de la bellesa, s’hi han sentit més bons i han trobat una certesa vital.

Quines característiques seves creu que queden reflectides en el caràcter del Marc? Un personatge és sempre una creació coral. En certa mesura, en Marc és moltes vides que he observat i que es fonen en la teva experiència vital. Compartim la idea que sense la bellesa, sense sentir-nos creatius, la vida perd sentit. Per a ell, arribar a fer una simfonia és la culminació d’aquest ideal. Jo visc la creació d’una obra literària de la mateixa manera. Em reclouria, si calgués, a fer la meva darrera novel·la. I voldria fer-ho al costat de la natura, trobant-me fit a fit des de la meva soledat amb la mare terra. I oferir-li la meva paraula. En certa mesura, aquest és el pla vital del Marc. Però, és clar, apareix l’Emma i l’amor ho trastoca tot. Comparteixo amb en Marc aquesta vivència íntima de l’amor sota Ia certesa que l’amor ho és tot. La vida és un anar cap a l’amor i un venir d’ell en un moviment constant, cíclic.   

Si no hagués pogut ser escriptor, li haguera agradat ser músic? Sí, i tant! Visc amb molta intensitat la frase musical. L’admiro. És un aixecar l’ànima cap al cel. Indubtablement, hauria estat la meva segona vocació creativa.

Quina obra, a part de la simfonia numero 1 en si bemoll major de Schumann, creu que pot descriure les emocions del Marc?  La novel·la proposa, si més no, tres concerts. Hi ha la simfonia Primavera que actua com a música de fons i estructura els capítols de la novel·la. Hi ha la Simfonia de tardor que crea en Marc i que, tot i que no la sentim com sona, he intentat que el lector imagini la seva música a partir de les sensacions, els colors, els sentiments… Finalment hi ha una banda sonora amb peces musicals que poden fins i tot escoltar-se mentre es llegeix. He procurat fer-ne una tria eclèctica, perquè crec que és com vivim actualment la música i les arts. Per això, el lector trobarà des d’obres clàssiques de Bach o Dvorák, a una cançó mítica com “Memory”, passant per la música popular, des de la sardana de “Girona m’enamora” a la finor de la interpretació dels “Cants dels ocells” per part de Pau Casals. Ara bé, l’altre simfonia que juga un paper important en la trama és la Número 3 de Beethoven, coneguda com “Heroica”.https://www.youtube.com/embed/5bIc9fi6yCQ
Creu que l’art en totes les seves formes és el mitja d’expressió més potent que existeix tant a nivell coneixements com sentiments? 
Indubtablement. Som perquè ens expressem artísticament. La capacitat creativa de l’ésser humà forma part de la seva capacitat d’evolució. La poesia, la música.., són camins a través dels quals transitem cap a una concepció més alta del cosmos i nosaltres mateixos. En la novel·la parlo d’això. De com es relacionen la vida i l’art. En qualsevol cas, hi valoro la creació d’una simfonia com una creació màxima que dona sentit al temps i a l’espai.

Creu que l’amor és la força que fa que el món giri i que alhora dóna sentit a les vides? Sí. Per això la literatura l’ha pres com un dels seus temes centrals al llarg de la història. Penso, per exemple, en la “fina amors” desenvolupada pels trobadors, o els codis amorosos de la poesia humanista. I, és clar, el Romanticisme posa l’amor en l’epicentre de l’art i la vida. Penso també en clau contemporània en el tractament amorós de la modernitat cinematogràfica, que posa en escena múltiples aspectes que hem viscut després. En certa mesura, a Simfonia de tardor plantejo aquesta trobada de com estimem amb l’ideal amorós.

Té alguna novel·la que ja li comenci a donar voltes al cap? Sí! Estic temptejant nous projectes. N’hi ha un que el tinc més avançat i podria ser la pròxima novel·la. Però encara és d’hora per afirmar-ho. No tinc pressa. M’agrada l’escriptura lenta com a mètode de treball. I ja acceleraré si convé. 

Creu que el temps que estem vivint d’aïllament social afavoreix als sentiments més purs com l’amor o el coarta i condiciona? Indubtablement hi ha una mirada cap al més pròxim. Si aquest “pròxim” ja era estimat, pren una dimensió molt potent, perquè li dediquem més hores, el podem cuidar més i millor. Ara bé, les persones que ja tenien aquesta realitat amorosa més immediata com a font de conflicte, segurament s’han sentit pitjor. En qualsevol cas, la restricció de llibertat és un problema seriós. D’aquí que reivindiquem l’amor i la llibertat com a valors essencials de l’existència humana.

Creu que l’augment del consum de literatura en aquesta època es mantindrà en el temps? Creu que la situació global ha creat a més lectors? No ho sé, però tant de bo! Els llibreters t’expliquen que, malgrat la situació, els lectors han reaccionat anant a buscar llibres. És lògic, en temps difícils i de reclusió, la literatura acompanya i amplia els horitzons: convida al viatge a través del nostre interior. No sé si la situació actual ha creat més lectors, o bé els ha recuperat, però en tot cas ha marcat un camí que no s’hauria de perdre: posar la lectura en el centre de les nostres vides.

De nou i per acabar ens agradaria que ens respongués a la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai  li han fet i creu essencial respondre-la? Ens la pot respondre?

La formularé amb la pregunta que li fa en Marc a l’Emma en un moment donat: “Llavors, creus que la música és inferior al que sentim?” La respostade l’Emma? Bé, caldrà descobrir-la dins la novel·la!

 Desitgem que aquesta obra li reporti tot l’èxit que mereix.

Àngela Sánchez Vicente

La Petita Llibreria

https://lapetitallibreria.blogspot.com/2021/02/entrevista-vicenc-llorca.html?fbclid=IwAR132Gx0MLNH1XBaWUo7mXHvfnHn6TfIcO6PjWrqQnEuNSA-S90-vfR2Z_M

Publicat dins de Entrevistes, Simfonia de tardor | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Preciosa crítica de La petita llibreria

Avui La petita llibreria signa aquesta motivadora crítica sobre Simfonia de tardor. Que la gaudiu!

Simfonia de tardor

Què passa quan el món de la literatura ens regala una obra que és un clar homenatge cap a un altre art? I si us dic que avui tenim entre mans un clar homenatge al món de la música gràcies a la ploma àgil i rítmica d’en Vicenç Llorca?

Es nota de seguida quan un autor parla i narra amb el cor a la mà donant el millor de si mateix. L’autor, com a gran melòman, ens regala una història d’amor altament reflexiva que es mou al compàs de la simfonia numero 1 en si bemoll major del grandíssim Schumann i que alhora repassa en línies generals la historia d’amor que aquest va viure amb la pianista Clara Wieck.

Tranquils si penseu que els vostres coneixements musicals no són massa elevats doncs l’autor ens condueix pel món de la cultura musical amb la mateixa delicadesa amb la que narra els sentiments i les emocions dels protagonistes.

En aquesta obra ens farem amics del seu protagonista, un home reconegut en el món de la música que decideix arran d’una sèrie d’esdeveniments a la seva vida personal anar cap a Organyà per crear la seva simfonia que culminarà la seva obra i la seva pròpia existència.

Divorciat de la seva dona es retrobarà amb el seu amor de joventut, un amor que no va poder ser però que ara té a l’abast de la mà. 

Ell i l’Emma passaran una tardor màgica en que no hi haurà misteris ni secrets entre ells i serà un temps en que l’amor negat es veurà reforçat en un esclat de noves sensacions ocultes i privades per ambdós.

En Marc es torna a enamorar perdudament. Sembla que les coses van be però fets inesperats planegen sobre les seves vides de manera inexorable com una bomba a punt de detonar.

Esdeveniments sinistres i la seva desaparició ens mantindran amb l’atenció en alerta durant bona part de l’aventura.

La prosa de l’autor ens demostra com tot i ser novel·la cerca les paraules com si fossin poesia i que és un mestre a l’hora de narrar emocions i l’evolució psicològica dels protagonistes.

És una obra reflexiva, intimista i alhora molt intrigant. No queda mai la trama en pla de monotonia o en punt mort. 

Quan creus que l’obra ja és complerta i més que correcte et sorprèn amb una nova volta de cargol fins a un desenllaç impressionant que et deixa sense poder dir res.

Si voleu gaudir de la grandesa de Simfonia de tardor us prometem que la gaudireu i anireu desgranant un munt de reflexions aplicables al món actual i als sentiments més humans i universals.

De la mà de Columna podeu ampliar la bibliografia d’aquest autor de la que destaquen títols com “Aquell antic missatge de l’amor” i gaudir d’una obra que té els ingredients justos i necessaris per esdevenir un llibre altament recomanable. 

Ideal per a melòmans i amants de les bones lletres.

No us el perdeu!

https://lapetitallibreria.blogspot.com/2021/02/simfonia-de-tardor.html?fbclid=IwAR1VH5GAtK3JAsS8Cep1SGBVwZ76muMailSWeacHIHl9xbBmG8vDF42S2SU

Publicat dins de Crítica, Simfonia de tardor | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Llibres signats a Ona

Aquesta setmana vaig tenir ocasió de visitar la llibreria Ona on em van convidar a deixar signats uns quants exemplars de Simfonia de tardor (Columna Edicions). Si hi aneu a aquesta magnífica llibreria, podreu trobar-los amb una dedicatòria ben especial.

Em fa especial il·lusió en aquests temps difícils veure les llibreries obertes. Gaudim-les!

Publicat dins de LLIBRERIES, Novel·la, Simfonia de tardor | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Simfonia de tardor i l’actitud segons Martí Gironell

El dimecres 18 de febrer de 2021, l’escriptor Martí Gironell reflexionava en la seva columna a El Punt Avui sobre els resultats de els eleccions catalanes de diumenge i la necessitat de realitzar pactes. El fet que estigués llegint Simfonia de tardor va fer que pogués descobrir el passatge en què el protagonista, en Marc Giralt, reflexiona sobre la importància de l’actitud, per damunt de les ideologies i això li va proporcionar l’argument que buscava per tal de defensar un gran pacte polític.

Resulta impressionant que el pensament d’una novel·la pugui servir per dialogar amb l’actualitat del present més immediat. És la força de la literatura: la seva capacitat de reflectir moments i situacions, emocions i pensaments. Gràcies, Martí, per compartir la reflexió del músic Marc Giralt.

Publicat dins de Articles, Novel·la, Simfonia de tardor | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Entrevista A Ona La Torre

Aquí podeu escoltar l’entrevista que, a propòsit de la publicació de Simfonia de tardor Columna Edicions, m’ha fet la periodista cultural Mònica Socías Güell per al programa El Calaix de l’emissora Ona La Torre. Emesa per primer cop el 10 de febrer de 2021. Salutacions, sensibles!

http://onalatorre.alacarta.cat/elcalaix/tall/el-calaix-amb-vicenc-llorca

Publicat dins de Entrevistes, Novel·la, Ràdio, Simfonia de tardor | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

ENTREVISTA A RÀDIO 4: L’AMOR A LA LITERATURA

Aquí podeu escoltar l’entrevista que m’ha fet David Marti Martinez al programa de Ràdio 4, Club Dante (6 de febrer de 2021). Hi parlem de la meva trajectòria literària i del tema de l’amor a la literatura a propòsit de la novel·la Simfonia de tardor Columna Edicions com a culminació d’una trilogia de l’amor que vaig començar ara fa deu anys amb Tot el soroll del món i que va continuar amb Aquell antic missatge de l’amor (2018). Espero que us agradi!

https://www.rtve.es/alacarta/audios/club-dante/amor-literatura-06-02-21/5783760/

Publicat dins de Entrevistes, Novel·la, Ràdio, Simfonia de tardor | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Ressenya al Blog La lectura: vici o virtut? Plaer

Em plau compartir amb vosaltres la reseenya que ha dedicat el Blog “La lectura: vici o virtut? Plaer” a Simfonia de tardor. Moltes gràcies per les reflexions!

Simfonia de tardor

Vicenç Llorca

La darrera novel.la de Vicenç Llorca ens presenta una història d’amor, i a l’hora proposa al lector reflexionar no només sobre l’amor sinó també sobre la mort, la pèrdua i el dol, sobre la fe i les creences en un o més deus que ens acompanyen i ens protegeixen, sobre la creació artística i sobre la reconciliació i el retrobamant amb altres i amb un mateix, i ho fa amb la melodia d’una simfonia.

El títol estructura pròpiament la història del Marc i l’Emma, la música i la literatura estructuren la narració com un tot i els quatre moviments de la simfonia marquen els diferents moments de la relació i de la vida dels dos protagonistes. La música és omniprescent i cada un dels moments de la vida dels personatges té una banda sonora.

Es tracta d’una narració poètica on la música i la natura són molt més que un paisatge o un acompayament, són dos protagonistes més. El resultat és una lectura envolvent molt atraient.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Entrevista a Mataró Audiovisual

El somni del Minotaure 20/01/2021 | Vicenç Llorca + Xavi Bou + Piers Faccini

El somni del Minotaure

Dimecres, 20 Gener 2021

https://playerssl.cdnmedia.tv/embed/d8459db01b/f3f1a294-eff5-e377-6c4e-b1a2d89443f6?referer=https://www.google.com/

Sinopsi

Entrevistem en la primera part del programa Vicenç Llorca, que ens ve a parlar del seu llibre “Simfonia de Tardor”. Ja en la segona contactem via telefònica amb el fotògraf Xavi Bou, que  exposa “Ornitographies “ a la Sala de la Destil·leria fins el 27 de gener de 2021. En l’apartat musical ens acompanya el pintor i cantautor Piers Faccini.

Publicat dins de Entrevistes, Ràdio, Simfonia de tardor | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari