ENTREVISTA A SIES TV

Aquí podeu visionar l’entrevista que SIES TV m’ha fet amb motiu de la publicació de la novel·la Simfonia de tardor.

Publicat dins de Entrevistes, Novel·la, Simfonia de tardor, Vídeos | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Presentació de Simfonia de tardor al CNEM

El proppassat 14 de març vam reunir-nos a les 12h a la piscina del Club Nàutic El Masnou per compartir la publicació de Simfonia de tardor (Columna Edicions). L’aire, la llum, la presència del mar va donar-nos una energia necessària davant tantes hores que restem confinats.

Un nombrós públic hi va assistir gràcies al fet d’estar a l’aire lliure i complir totes les mesures de seguretat. Voldria agrair l’amabilitat dels nostres amfitrions, representats per la Míriam Gómez, així com la presència de l’editora, Glòria Gasch, i de la llibreria Índex de Vilassar. I molt especialment, les paraules del meu presentador, el periodista Jordi Sanuy.

En Jordi coneix molt bé les meves novel·les, les quals ha comentat en el seu blog, Jordi Cine (Paranoia68). Aquí podeu llegir l’article que hi va fer dedicat a Simfonia de tardor el mateix dia de la seva aparició, el 20 de gener de 2021:

http://jordicine.blogspot.com/2021/01/simfonia-de-tardor-vicenc-llorca.html

Moltes gràcies a tothom!

Publicat dins de Novel·la, Presentacions, Simfonia de tardor | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

ENTREVISTA A RÀDIO PUIG-REIG

El 6 de març de 2021 en Josep Genescà em va entrevistar en el seu programa de llibres, Informe Especial, amb motiu de la publicació de Simfonia de tardor.

Aquí podeu escoltar aquesta entrevista molt completa sobre la meva obra.

https://www.radiopuig-reig.net/embed/podcast?id=puigreig_podcast_3105

Publicat dins de Entrevistes, Ràdio, Simfonia de tardor | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

PRESENTACIÓ A BARCELONA DE SIMFONIA DE TARDOR

Finalment el 10 de març de 2021 vam poder presentar a Barcelona Simfonia de tardor a la magnífica llibreria Ona Llibres.

Cal destacar el gran ambient, malgrat les dificultats derivades de la pandèmia i el confinament comarcal. Unes trenta persones van omplir l’aforament i van donar vida a la sala de la Bookeria. A destacar la magnífica presentació de l’escriptor Rafel Nadal.

La retransmisió en directe per Youtube va fer que es pogués seguir tranquil·lament des de qualsevol dispositiu. Aquí podeu recuperar la filmació de l’acte:

Tot i que no ens hi vam congregar tots els que voldríem, l’acte va servir per tornar a saludar vells amics, conèixer nous lectors i, al capdavall, compartir la bellesa de la literatura. Gràcies, sensibles!

Publicat dins de Presentacions, Simfonia de tardor | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Simfonia de tardor a Brisa fa cultura

La mònica Sòcias ha escrit aquest article deliciós sobre Simfonia de tardor (Columna Edicions) al seu blog Brisa fa cultura. Publicat el 3 de març de 2021.

https://brisafacultura.wordpress.com/2021/03/03/simfonia-de-tardor/

“Vaig tenir sort de conèixer el compositor i músic Marc Giralt…”

Primera frase d’una novel·la que ens convida a gaudir de la música, de la vida, de la generositat, l’amor i la natura. “Simfonia de tardor” (Columna, 2021) de Vicenç Llorca.

Una simfonia, dues vides i la tardor. És un llibre de lectura intensa, de reflexions, de moments de pau que ens apropen el caliu de la llar quan comença a arribar el fred.

En Vicenç enllaça tots els canvis. L’inici d’una nova vida, el canvi d’estació, un retrobament inesperat. Una història que comença en temps de joventut i que l’Emma té la valentia de recuperar trucant a la porta d’en Marc Giralt. Arriscar-se és també viure.

L’edat ens hauria de fer més savis, més generosos, i amb la capacitat de valorar el temps que amb els anys s’escurça. Sempre diem que la passió i l’amor no en tenen d’edat, però si nosaltres creixem, ells també. L’autor, a través dels seus personatges, crea, construeix i reconstrueix una simfonia i dues vides, paral·lelament.  Ha captat els moments i podem llegir l’interior dels personatges. Ha agafat les pors, els dubtes i l’angoixa i els ha envoltat de natura, de calma i de prudència.

Potser és que em faig gran, però m’he sentit molt identificada amb els personatges, he entès la situació de l’un i de l’altre, i això crea un gran nivell d’empatia. Per que, amb el temps, aprenem que l’amor és un viatge, que si, que  pot començar amb el rampell de la passió, però que s’alimenta dels nostres desitjos i va creixent a temps o a destemps, i es transforma, i no sempre hi podem dir la nostra.

Però també hi trobarem art, creació, literatura, filosofia… La mà d’en Vicenç, amb un gran bagatge, es nota en tots els tempos d’aquesta simfonia. Tertúlies amb les que podem estar o no d’acord, endinsar-nos ens els paisatges de l’Alt Urgell que embolcallen els personatges, i tancar els ulls per escoltar les notes musicals amb el crepitar del foc acompanyant-les.

Pels amants de la música, hi trobareu en l’estructura dels capítols un preciós detall. I és que l’amor és una composició eterna amb la possibilitat d’infinites melodies.

Mònica Socias

@brisafacultura

Publicat dins de Articles, Crítica, Novel·la, Simfonia de tardor | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Donar sentit a l’univers

El 3 de març de 2021, el poeta Carles Duarte va publicar a Regió-7 l’article “Donar sentit a l’univers”, a propòsit de la novel·la Simfonia de tardor (Columna Edicions). Es tracta d’una reflexió sàvia i rigorosa sobre la meva obra:

Avui diumenge, 7 de març de 2021, l’esmentat article s’ha reproduït als diaris següents:

Diari de Girona:

https://www.diaridegirona.cat/opinio/2021/03/07/donar-sentit-laposunivers/1092898.html

Segre: https://www.segre.com/noticies/opinio/a_estones/2021/03/07/donar_sentit_l_univers_127694_1130.html?

El 9Nou:

Aquí podeu llegir l’article en l’edició de Regió-7.

Donar sentit a l’univers

Carles Duarte I Montserrat 02.03.2021 | 22:36Donar sentit a l'universDonar sentit a l’univers

Vicenç Llorca és un escriptor notable que ha excel·lit en gèneres diversos, com la novel·la, la poesia o l’assaig. A Simfonia de tardor, la seva darrera novel·la, Llorca aprofundeix en dos dels seus grans temes: l’amor i la creació artística. En aquesta ocasió l’obra gira a l’entorn de la música i d’un compositor, el protagonista del relat, Marc Giralt, però la poesia de Màrius Torres o la filosofia de Plató també hi són presents.

L’obra transcorre entre Girona, l’Alt Urgell i Andorra i s’estructura en quatre moviments, com si es tractés d’una simfonia, articulats en capítols breus. El volum s’inicia i es tanca amb uns textos on Llorca se serveix del personatge d’un escriptor per introduir i cloure la narració d’aquesta aventura sentimental i musical. Com se sol dir en francès, on revient toujours à ses premières amours, és a dir, sempre tornem als primers amors. I és que la nostàlgia del que hem viscut fa temps sovint ens empeny, quan percebem amb nitidesa el pas dels anys, a intentar tornar a experimentar-ho. Això és el que li succeeix a Marc Giralt quan decideix separar-se de la seva dona, deixant enrere un matrimoni sense fills amb infidelitats per les dues parts. De sobte, Emma, una violinista amb qui havien compartit un lluminós amor juvenil, reapareix a la seva vida després de la mort del seu marit i l’antic lligam reneix, com si es concedissin una segona oportunitat. Emma, però, ja té una oferta per treballar a Austràlia i no hi vol renunciar, amb la qual cosa els camins que havien confluït al cap de tants d’anys tornen a distanciar-se. Un accident d’esquí i una malaltia s’incorporaran com a factors que incidiran tant en el vincle afectiu com en el projecte creatiu al qual Marc Giralt està plenament lliurat, la Simfonia de tardor.

Vicenç Llorca fa d’aquest llibre, amb la seva prosa esplèndida («les flames vives del foc contrastaven amb la vermellor del caliu a punt de convertir-se en cendra»), una ocasió per convidar-nos a reflexionar amb ell sobre el que l’amor i l’art representen dins la nostra existència, sobre la condició que comparteixen d’aportar als nostres dies una transcendència que dignifica la condició humana.

Llorca es refereix a la música com un diàleg entre vius i morts, perquè la música de Bach o Beethoven continua commovent-nos, i parla de «compondre per comprendre», perquè, com passa amb la literatura per a un escriptor o la pintura per a un pintor, per crear, ens cal primer capbussar-nos dins de nosaltres mateixos. I sentir música, llegir un llibre o contemplar un quadre constitueixen de vegades la millor porta des d’on emprendre un viatge interior.

En una carta, Emma anota: «És com si féssim la vida més forta amb la música, com si donéssim sentit a l’univers!». I és cert que, com ja assenyalava Plotí, la música és una alta expressió de la bellesa intel·ligible, que a cops, per la seva condició abstracta, assoleix una naturalesa veritablement espiritual.

Publicat dins de Articles, Crítica, Novel·la, Simfonia de tardor | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

A La contra del Diari de Girona

El 3 de març de 2021 va aparèixer aquest article de l’Albert Soler, periodista de la secció Contra Corrent a la contraportada del Diari de Girona. Hi faig una confessió.

Magnífica foto de l’Aniol Resclosa, poc abans de la presentació de la novel·la a la Llibreria22

https://www.diaridegirona.cat/ultima-dia/2021/03/03/caure-sobre-guitarra-musica-em/1092189.html

Publicat dins de Entrevistes, Girona, Novel·la, Premsa, Simfonia de tardor, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

GRÀCIES, GIRONA!

El 2 de març de 2021 a les 19h presentàvem a la Llibreria 22 Simfonia de tardor (Columna Edicions).

Entre les sorpreses de la tarda, la presència d’aquesta gran dama gironina i poeta: l’estimada Isabel Oliva.

I la presència d’un públic entusiasta que va seguir de prop el diàleg que vam entaular amb l’escriptor i periodista, Martí Gironell, al qual he d’agrair una lectura formidable, tant en profunditat com en entusiasme, de la novel·la.

I la retrobada amb una altra persona entranyable: Guillem Terribas, fundador de la mítica Llibreria 22. Sens dubte, els meus protagonistes gironins, el compositor Marc Giralt i la violinista Emma Garcés, s’hi van sentir com a casa.

Gràcies, Girona!

Publicat dins de Girona, LLIBRERIES, Novel·la, Presentacions, Simfonia de tardor | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

PRESENTACIÓ A GIRONA

Em plau anunciar-vos que la primera presentació pública de la meva novel·la, Simfonia de tardor (Columna Edicions) serà a Girona -ciutat natal del protagonista de la novel·la, en Marc Giralt- el proper dimarts 2 de març a les 19h a la Llibreria 22. Conversarem amb el periodista i escriptor Martí Gironell. Em fa molta il·lusió tornar a fer un acte literari després de força temps, i a Girona. Cal inscripció, ja que les places són limitades.

Us podeu inscriure a: presentacions@llibreria22.net

Us hi esperem!

Publicat dins de LLIBRERIES, Presentacions, Simfonia de tardor, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

“Tornar l’amor”: article de Martí Gironell

OPINIÓ – “Torna l’amor”, per Martí Gironell

Per L’illa dels llibres -23/02/2021 

L’escriptor i periodista analitza la novel·la ‘Simfonia de tardor’ de Vicenç Llorca


“Hem d’intentar sentir-nos creatius i saber-nos enamorats fins al moment de la nostra mort.”

Aquesta frase l’escriu Vicenç Llorca a “Simfonia de tardor”, la novel·la que acaba de publicar Columna Edicions. I és una declaració d’intencions, una filosofia de vida que es farà seva el protagonista de la novel·la. Marc Giralt és un prestigiós músic gironí que decideix retirar-se a Organyà per crear una simfonia abans de retirar-se. Qui pronuncia aquesta frase és l’Emma Garcés, una cèlebre violinista, amor fugaç de joventut de Giralt, que retroba Giralt en el moment just que aquest necessita que la música torni a la seva vida.

Vicenç Llorca ha escrit un cant a l’amor, a la música, a la poesia, als llibres, a la natura i a la vida i ho fa amb una prosa molt suggerent i poètica.

Aconsegueix bastir una literatura molt sensorial, propera, càlida, tendra i musical que transmet aquest acte d’amor que és crear i que es pot aplicar a qualsevol obra, també literària.

En Marc Giralt recorda que l’Emma tenia la virtut d’expressar en poques frases poètiques els secrets més recòndits dels sentiments. Això és exactament el que fa en Vicenç a través d’aquests dos personatges que són al mateix temps un homenatge a Robert Schumann i a Clara Wieck.

L’Emma és la música que torna a omplir la vida d’en Marc per això en un moment d’intensitat al refugi d’Organyà diu que “no volia posseir l’Emma la volia interpretar, fer que cada centímetre del seu cos vibrés com un instrument capaç d’expressar melodies belles i inaudites.”

Per saber interpretar aquell amor impossible, aquell amor contra pronòstic, “un amor per sempre jove perquè va néixer a la joventut,” aquell amor de joventut que ara li permet llegir el cosmos, un univers que fins aleshores era inabastable, incomprensible, però que reconeix que gràcies a l’amor n’aprèn l’alfabet i pot mirar el cel per mantenir un diàleg amb les estrelles. Entenem que gràcies a l’amor retrobat li dona la clau de sol necessària per obrir el pentagrama, mirar-lo amb els ulls de l’amor i crear la música de la seva vida “perquè si crees atures la mort, ja que estàs donant vida.”

Giralt necessita compondre per comprendre. Compondre la simfonia de la seva vida i que dona sentit a la seva vida i que explica la seva vida a través de la simfonia, de la música. La música, que ell mateix la qualifica com “l’amant perenne” és l’Emma. I és gràcies a ella que s’adona que quan “les paraules se li havien acabat , havia d’expressar-se a través de la música. La música ho pot expressar amb la seva màgica capacitat d’abstracció.”

És meravellós constatar que la música és una de les grans eines que tenim els humans per millorar la nostra vida com a societat.” Diu l’Emma. No només amb la de Schumann. A la banda sonora de la novel·la també hi sona el Memory d’Andrew Lloyd Webber, Unchained Melody de The Righteous Brothers en la versió de Norah Jones o Katie Melua amb No fear of heights. No els fa por l’altura perquè estan convençuts que estan a punt per interpretar la seva història que és una melodia que desencadenada pels seus records de joventut els permet expressar amb una ferma voluntat l’essència de l’amor.

L’Emma li ensenya el camí de tornada. El de tornada a la música a través de l’amor i aprendre a tornar també vol dir tornar a estimar. La vida és també la capacitat d’un màgic retorn: el de l’amor. Tornar a Girona -després de dos imprevistos-, tornar a casa, amb els que t’estimen i aquest bany de realitat fa que Giralt i, de retruc, tots els creadors obrin els ulls a reconèixer que “de vegades hem d’assumir que si crear és un acte d’amor hem de tenir present el nostre cercle més íntim, aquell que sempre hi és, que ens estima de manera incondicional malgrat el pas del temps.”

Llorca també ens fa veure que cal assumir aquesta dimensió més humana que fa que mirar tan al cel descuidem els que ens acompanyen, aquí a la terra. Perquè l’amor és sobretot generositat. I això ajuda a crear obres encara més potents, amb una capacitat molt més alta d’irradiar amor que és el que li passa a en Marc Giralt que vivia enyorat d’una dona, però troba el seu propi camí gràcies a la bellesa de la creació d’una simfonia dedicada a ella. I tot plegat perquè a la seva vida hi torna l’amor.


Martí Gironell és periodista i escriptor.

Ha publicat les novel·les ‘El pont dels jueus’, ‘La força d’un destí’ (Premi Ramon Llull), ‘Strappo’, ‘L’arqueòleg’, ‘El primer heroi’‘L’últim abat’, ‘La venjança del bandoler’ (Premi Nèstor Luján) i recentment ‘Paraula de jueu’ la continuació d’El pont dels jueus’.

http://www.illadelsllibres.com/opinio-torna-lamor-per-marti-gironell/

Publicat dins de Articles, Crítica, Simfonia de tardor, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari